œcos
Français
Étymologie
Emprunté au
grec ancien
οἶκος
,
oïkos
(«
maison, habitation
»)
→ voir
œcus
.
Nom commun
œcos
\ɛ.kɔs\
féminin
(
Antiquité
)
Chambre
qui, dans certains
temples
, succédait au
pronaos
, et remplaçait la
celle
.
Références
«
oecos
», dans
Émile Littré
,
Dictionnaire de la langue française
, 1872–1877
→ consulter cet ouvrage