Conjugaison:italien/assillare
assillare, verbe régulier du premier groupe, conjugué avec l’auxiliaire avere.
Modes impersonnels
| Mode | Présent | Passé | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Infinitif | assillare | \as.sil.ˈla.re\ | avere | assillato | \a.ˈve.re as.sil.ˈla.to\ |
| Gérondif | assillando | \as.sil.ˈlan.do\ | avendo | assillato | \a.ˈven.do as.sil.ˈla.to\ |
| Participe | assillante | \as.sil.ˈlan.te\ | assillato | \as.sil.ˈla.to\ | |
Indicatif
Conditionnel
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Subjonctif
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Impératif
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||