de bada

Étymologie

Composé de de et de bada.

Locution adverbiale

Adverbe
de bada
\de ˈbaðo̯\

de bada \de ˈbaðo̯\ invariable (graphie normalisée)

  1. Vainement, en vain.
    • Cèrca, de bada, d’aire fresc.  (Sèrgi Viaule, Los uòus, 2006 ( (Languedocien)) [1])
      Il cherche, en vain, de l’air frais.
    • La traparàs enlà que charra amb qualqu’un. I anèri, de bada. Ont èra passada ?  (Sèrgi Gairal, Un estiu sus la talvera, 2001 ( (Languedocien)) [1])
      Tu la trouveras là-bas qui parle avec quelqu’un. J’y suis allé, en vain. Où était-elle passée ?

Synonymes

Références