| Voir la conjugaison du verbe discernir |
| Subjonctif |
Présent |
que (yo) disciernan |
| que (tú) disciernan |
| que (vos) disciernan |
| que (él/ella/ello/usted) disciernan |
| que (nosotros-as) disciernan |
| que (vosotros-as) disciernan |
| que (os) disciernan |
| (ellos-as/ustedes) disciernan |
| Imparfait (en -ra) |
que (yo) disciernan |
| que (tú) disciernan |
| que (vos) disciernan |
| que (él/ella/ello/usted) disciernan |
| que (nosotros-as) disciernan |
| que (vosotros-as) disciernan |
| que (os) disciernan |
| (ellos-as/ustedes) disciernan |
| Imparfait (en -se) |
que (yo) disciernan |
| que (tú) disciernan |
| que (vos) disciernan |
| que (él/ella/ello/usted) disciernan |
| que (nosotros-as) disciernan |
| que (vosotros-as) disciernan |
| que (os) disciernan |
| (ellos-as/ustedes) disciernan |
| Futur |
que (yo) disciernan |
| que (tú) disciernan |
| que (vos) disciernan |
| que (él/ella/ello/usted) disciernan |
| que (nosotros-as) disciernan |
| que (vosotros-as) disciernan |
| que (os) disciernan |
| (ellos-as/ustedes) disciernan |
| Impératif |
Présent |
(tú) disciernan |
| (vos) disciernan |
| (usted) disciernan |
| (nosotros-as) disciernan |
| (vosotros-as) disciernan |
| (os) disciernan |
| (ustedes) disciernan |