| Voir la conjugaison du verbe encallar |
| Subjonctif |
Présent |
que (yo) encallaren |
| que (tú) encallaren |
| que (vos) encallaren |
| que (él/ella/ello/usted) encallaren |
| que (nosotros-as) encallaren |
| que (vosotros-as) encallaren |
| que (os) encallaren |
| (ellos-as/ustedes) encallaren |
| Imparfait (en -ra) |
que (yo) encallaren |
| que (tú) encallaren |
| que (vos) encallaren |
| que (él/ella/ello/usted) encallaren |
| que (nosotros-as) encallaren |
| que (vosotros-as) encallaren |
| que (os) encallaren |
| (ellos-as/ustedes) encallaren |
| Imparfait (en -se) |
que (yo) encallaren |
| que (tú) encallaren |
| que (vos) encallaren |
| que (él/ella/ello/usted) encallaren |
| que (nosotros-as) encallaren |
| que (vosotros-as) encallaren |
| que (os) encallaren |
| (ellos-as/ustedes) encallaren |
| Futur |
que (yo) encallaren |
| que (tú) encallaren |
| que (vos) encallaren |
| que (él/ella/ello/usted) encallaren |
| que (nosotros-as) encallaren |
| que (vosotros-as) encallaren |
| que (os) encallaren |
| (ellos-as/ustedes) encallaren |