| Voir la conjugaison du verbe envilecer |
| Subjonctif |
Présent |
que (yo) envilecieseis |
| que (tú) envilecieseis |
| que (vos) envilecieseis |
| que (él/ella/ello/usted) envilecieseis |
| que (nosotros-as) envilecieseis |
| que (vosotros-as) envilecieseis |
| que (os) envilecieseis |
| (ellos-as/ustedes) envilecieseis |
| Imparfait (en -ra) |
que (yo) envilecieseis |
| que (tú) envilecieseis |
| que (vos) envilecieseis |
| que (él/ella/ello/usted) envilecieseis |
| que (nosotros-as) envilecieseis |
| que (vosotros-as) envilecieseis |
| que (os) envilecieseis |
| (ellos-as/ustedes) envilecieseis |
| Imparfait (en -se) |
que (yo) envilecieseis |
| que (tú) envilecieseis |
| que (vos) envilecieseis |
| que (él/ella/ello/usted) envilecieseis |
| que (nosotros-as) envilecieseis |
| que (vosotros-as) envilecieseis |
| que (os) envilecieseis |
| (ellos-as/ustedes) envilecieseis |
| Futur |
que (yo) envilecieseis |
| que (tú) envilecieseis |
| que (vos) envilecieseis |
| que (él/ella/ello/usted) envilecieseis |
| que (nosotros-as) envilecieseis |
| que (vosotros-as) envilecieseis |
| que (os) envilecieseis |
| (ellos-as/ustedes) envilecieseis |