| Voir la conjugaison du verbe indignar |
| Subjonctif |
Présent |
que (yo) indignen |
| que (tú) indignen |
| que (vos) indignen |
| que (él/ella/ello/usted) indignen |
| que (nosotros-as) indignen |
| que (vosotros-as) indignen |
| que (os) indignen |
| (ellos-as/ustedes) indignen |
| Imparfait (en -ra) |
que (yo) indignen |
| que (tú) indignen |
| que (vos) indignen |
| que (él/ella/ello/usted) indignen |
| que (nosotros-as) indignen |
| que (vosotros-as) indignen |
| que (os) indignen |
| (ellos-as/ustedes) indignen |
| Imparfait (en -se) |
que (yo) indignen |
| que (tú) indignen |
| que (vos) indignen |
| que (él/ella/ello/usted) indignen |
| que (nosotros-as) indignen |
| que (vosotros-as) indignen |
| que (os) indignen |
| (ellos-as/ustedes) indignen |
| Futur |
que (yo) indignen |
| que (tú) indignen |
| que (vos) indignen |
| que (él/ella/ello/usted) indignen |
| que (nosotros-as) indignen |
| que (vosotros-as) indignen |
| que (os) indignen |
| (ellos-as/ustedes) indignen |
| Impératif |
Présent |
(tú) indignen |
| (vos) indignen |
| (usted) indignen |
| (nosotros-as) indignen |
| (vosotros-as) indignen |
| (os) indignen |
| (ustedes) indignen |