plani-
Voir aussi
:
plani
,
pláni
,
plání
Français
Étymologie
Du
latin
planus
.
Préfixe
plani-
\pla.ni\
Préfixe signifiant «
plan
,
aplati
».
Composés
planisphère
planiforme
planicorne
planièdre
planirostre
planitude
planispiralé
Traductions
Breton
:
plani-
(br)
,
plaen-
(br)
,
-plaen
(br)
Références
«
plani-
», dans
Émile Littré
,
Dictionnaire de la langue française
, 1872–1877
→ consulter cet ouvrage