pulyá
: pulya
Étymologie
- Dérivé de pulya (« noria »).
Verbe
| Personne | Présent | Passé | Futur |
|---|---|---|---|
| 1re du sing. | pulyá | pulyayá | pulyatá |
| 2e du sing. | pulyal | pulyayal | pulyatal |
| 3e du sing. | pulyar | pulyayar | pulyatar |
| 1re du plur. | pulyat | pulyayat | pulyatat |
| 2e du plur. | pulyac | pulyayac | pulyatac |
| 3e du plur. | pulyad | pulyayad | pulyatad |
| 4e du plur. | pulyav | pulyayav | pulyatav |
| voir Conjugaison en kotava | |||
Prononciation
- France : écouter « pulyá [puˈlja] »
Références
- « pulyá », dans Kotapedia